En els últims dies hi ha un terme que acapara l'atenció de la societat i dels mitjans de comunicació. És Blocus, paraula en francès que significa “bloqueig” i l'etiqueta baix la que s'han organitzat les protestes estudiantils a París i altres ciutats franceses i europees.

Aquest moviment també ha arribat a Espanya, amb les mobilitzacions i els disturbis registrats a Barcelona durant aquest mes d'octubre.

Les convocatòries organitzades com a Blocus continuen i s'han convocat més per a dates pròximes, en ciutats com València, Madrid, Barcelona i Bilbao. També en altres països com França, Alemanya i Itàlia. Unes crides, com les anteriors, realitzades a través de les xarxes socials. En un primer moment, s'arengava a eixir al carrer per defensar una educació de qualitat, però ha derivat en una incitació al vandalisme sense una reivindicació homogènia. Segons fonts oficials, la majoria dels participants en aquestes convocatòries són menors d'edat.

Les plataformes socials per a l'organització de convocatòries

L'esquema d'aquestes convocatòries és molt semblant i s'estructura, fonamentalment, en dues fases.

La primera consisteix en una difusió massiva a través de plataformes socials, fonamentalment, TikTok. Ací es publiquen els cartells de la convocatòria, molt pareguts entre si i creats aparentment amb intel·ligència artificial. Predominen lletres en blanc i roig sobre un fons de la ciutat on es convoquen i amb flames.

Una estètica cridanera i una etiqueta: #Blocus, en alguns casos, seguida de la ciutat os es planifiquen els actes violents. Aquestos perfils són anònims i tal i com es creen, s'esborren, donant pas a altres nous.

Ací es difonen també les vies per accedir a grups privats de WhatsApp i Telegram, a través de codis QR, missatges directes i invitacions. És en eixos canals on es concreten els llocs, les hores, la indumentària i els objectes que han de portar a les convocatòries.

La viralització d'aquestos continguts té a veure amb diversos factors, com ara la pròpia lògica de les plataformes i el biaix algorítmic, que condiciona la visibilitat dels continguts. Els algoritmes tendeixen a prioritzar aquells continguts que generen més interaccions i reaccions emocionals, afavorint determinats discursos i limitant la diversitat de perspectives.

Com apunten investigacions recents, els moviments socials han aprés a adaptar els seus missatges a les regles d'Instagram, TikTok o X per a maximitzar-ne l'abast. L'ús de vídeos breus, imatges impactants i textos superposats multiplica les possibilitats de captar l'atenció de l'usuari. Si a això li sumem la publicació en el moment adequat per a aprofitar les tendències, una convocatòria pot escampar-se per milers de pantalles en qüestió de minuts.

L'efecte amplificador

Les xarxes socials per si mateixes no provoquen violència, però poden contribuir a intensificar els conflictes en moments de tensió social i política. Aquesta altra recerca explica que les plataformes faciliten la participació ciutadana i acceleren l'organització de les mobilitzacions, alhora que amplifiquen missatges que apel·len a la identitat i al sentiment de pertinença a un grup. Actuen com un altaveu molt potent.

A això s'afegeix que els discursos d'odi es propaguen per les xarxes socials amb més rapidesa i arriben a un públic més ampli que altres tipus de continguts. Una de les claus d'aquesta difusió és que els usuaris que publiquen missatges d'odi solen estar més connectats entre si, fet que afavoreix la circulació i l'amplificació d'aquestos discursos en l'entorn digital. Així ho arreplega aquest estudi basat en l'anàlisi de la plataforma Gab, que evidencia com les connexions entre usuaris faciliten la propagació dels discursos d'odi i multipliquen el seu abast.

A més a més, el paper de la tecnologia té un clar impacte organitzatiu. Ja en 2018, altra investigació sobre protestes internacionals detallava com la xarxa facilita el flux d'informació estratègica durant les pròpies manifestacions i retroalimenta les reivindicacions compartides. També la manera com els usuaris estan connectats condiciona qui rep la informació i fins on pot arribar una convocatòria.

És possible aturar aquestos missatges?

Davant la situació, les pròpies platafomes estan prenent mides. Telegram ja ha bloquejat grups de Blocus. Per la seu part, TikTok ha comunicat la posada en marxa d'un equip especialitzat per a frenar la difusió d'aquestos continguts i ha retirat vídeos que promovien activitats delictives. La plataforma també assegura que ha interromput emissions en directe, suspès comptes, reforçat la moderació i limitat les cerques i les recomanacions relacionades amb aquestos missatges.

Tot i els esforços, controlar completament la dispersió d'aquestos missatges és un repte gairebé impossible, ja que muten i salten a altres aplicacions mitjançant captures de pantalla o enllaços alternatius. Per tant, com a societat, la clau passa per mantindre'ns alerta davant d'aquest tipus de continguts, actuar amb responsabilitat per a no donar-los difusió i, quan calga, denunciar-los a les plataformes i a les autoritats.

Vivim en un món hiperconnectat i el fenomen Blocus posa de manifest que una convocatòria pot traspassar fronteres i arribar a milers d'usuaris en qüestió de minuts. Les xarxes socials han ampliat les possibilitats de participació i mobilització ciutadana, però també poden ser la via de la propagació de discursos d'odi i crides a la violència. El cas de Blocus ens convida a la reflexió sobre la necessitat de l'afabetització mediàtica i de fomentar el pensament crític entre els més joves.

Nàdia Alonso López, Profesora e investigadora. Departamento de Comunicación Audiovisual, Documentación e Historia del Arte, Universitat Politècnica de València

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.