Aquest matí, el Teatre Romea ha acollit la presentació de La promesa de l'alba, una obra a partir de la narrativa de Romain Gary, adaptada, dirigida i protagonitzada per Josep Maria Flotats i traduïda per Salvador Oliva.
El director artístic del Teatre Romea, Josep Maria Pou, ha encetat la presentació de l'espectacle expressant la satisfacció de tornar a acollir Flotats al teatre que ell dirigeix: «Des del Romea i Focus estem molt contents de tornar a acollir un espectacle d'en Josep Maria Flotats. Fa dues temporades ja va ser aquí amb Voltaire/Rousseau. La disputa i ara ens presenta una estrena mundial, un projecte de creació pròpia molt personal concebut a partir de l’univers literari de Romain Gary. Aquest és, probablement, un dels espectacles més íntims de la seva trajectòria i per a nosaltres és una gran satisfacció i una gran alegria tenir-lo novament al Romea.»
Tot seguit, Josep Maria Flotats ha començat el seu parlament agraint tant a Pou com a Focus la confiança dipositada en un projecte que ha desenvolupat de manera molt personal. «Vull agrair a Josep Maria Pou que durant anys m'hagi repetit que les portes del Teatre Romea estaven obertes per a mi, i també vull agrair a Focus la confiança i les facilitats per produir un espectacle que no havien vist ni coneixien, una adaptació que he escrit a partir de diverses obres de Romain Gary.»
La relació entre els dos actors ja ve de lluny, i és que com ha recordat Flotats, la presentació de La promesa de l'alba ha coincidit amb una efemèride especialment emotiva per als dos artistes: «Avui fa exactament trenta anys que Josep Maria Pou i jo vam estrenar Àngels a Amèrica al TNC. Va ser una experiència inoblidable per a tots dos i recordar-la avui ens emociona especialment, també per tots els companys que hi van participar i que malauradament ja no hi són.»
«Vaig començar a rellegir La promesa de l'alba i no em vaig aixecar fins que la vaig acabar. I en aquell moment vaig saber que aquella era la història que volia compartir amb el públic.»
Josep Maria Flotats
Pel que fa a la gènesi de l’espectacle, Flotats ha explicat que La promesa de l’alba neix d’un procés de recerca iniciat després de finalitzar les representacions de Voltaire/Rousseau. La disputa. Lluny de plantejar-se unes memòries convencionals, com ha explicat que li han reclamat infinitat de cops, Flotats va començar a revisitar obres i records que havien marcat la seva vida i la seva carrera i va ser en aquest procés quan es va retrobar amb la novel·la de Romain Gary.
«Per a un actor, el passat no és només la seva pròpia vida, sinó també la suma de tots els personatges i identitats que l'han habitat. Són aquests personatges els que ens formen, ens construeixen i ens ajuden a comprendre el món. I amb aquesta idea al cap, em vaig trobar revisitant llibres, músiques i records que havien deixat empremta en la meva vida. Vaig començar a rellegir-la a casa i no em vaig aixecar fins que la vaig acabar. I en aquell moment vaig saber que aquella era la història que volia compartir amb el públic.»
Flotats ha volgut aclarir, però, que l’espectacle va més enllà de la coneguda novel·la autobiogràfica de Gary i incorpora materials procedents d’altres obres de l’autor francès. «La promesa de l'alba no és només l'adaptació de la novel·la homònima, i és que l'espectacle incorpora també fragments d'altres llibres i escrits de Romain Gary. Aquest és el fil conductor que m'ha permès construir una obra pròpia.»
El resultat és una proposta escènica que aborda tant la memòria com les empremtes que deixen en nosaltres les persones i les experiències que vivim al llarg dels anys. Una reflexió que connecta directament amb la mirada que Flotats manté sobre el seu ofici després de dècades damunt dels escenaris.
«L'obra parla de la memòria, però sobretot del rastre que deixen en nosaltres totes les persones, experiències i personatges que hem anat acumulant al llarg de la vida. Com a actor, he tingut el privilegi de conviure amb éssers extraordinaris a través dels personatges que he interpretat. Quan un personatge plora, les llàgrimes són reals. Són les llàgrimes de l'actor habitat per aquell personatge. I en aquesta convivència hi ha una dimensió profundament poètica que considero un privilegi excepcional.»
Flotats també ha explicat que la figura de Romain Gary l'ha acompanyat al llarg de bona part de la seva vida professional. L'artista ha recordat que l'any 1980, quan va iniciar una nova etapa a París ingressant a la Comédie-Française, va coincidir amb la mort de l'escriptor francès. Tot i no haver-lo conegut personalment, Flotats ha explicat que l'univers humà, social i cultural que Gary retrata en les seves obres és el mateix que ell va descobrir en arribar a la capital francesa. «Gary no és només un escriptor que he llegit durant anys; és també el testimoni privilegiat d'una societat, d'uns valors i d'una manera d'entendre la cultura que vaig trobar quan vaig arribar a París. Llegir-lo avui és retrobar aquella època i aquelles referències que tant van contribuir a formar-me, tant com a artista com a ciutadà.»
Per acabar, Flotats ha explicat que, tot i la seva llarga trajectòria, La promesa de l’alba marca tot just la segona adaptació escènica d’una obra narrativa, més de tres dècades després de la concepció d’Ara que els ametllers ja estan batuts, estrenada l’any 1990 a partir de textos de Josep Pla. Ara, el 2026, Flotats es retroba amb la narrativa a través de la veu de Romain Gary, en un espectacle que dialoga amb la seva pròpia experiència vital i teatral i que reflexiona sobre la memòria, els personatges que ens habiten i les empremtes que el temps deixa en cadascun de nosaltres.
Sinopsi
Una història extraordinària. Un actor irrepetible
Aquesta és la història d'un home i de la relació amb la seva mare, una dona visionària i indestructible, que des del primer moment decideix que el seu fill està destinat a una vida extraordinària.
Ella li promet un futur de glòria; ell li promet estar a l'altura d'aquest somni.
Aquest és un relat sobre la vida de Romain Gary, des de la seva infància a Rússia fins a la joventut marcada per la guerra, l'exili i la construcció d'una identitat pròpia. Un relat cru però, alhora, ple d'ironia i humor, una història de contrastos, de fidelitat, de tendresa i de compromís social.
La promesa de l'alba és el relat d'un home que intenta complir una promesa impossible: ser l'home que la seva mare va imaginar.

