Arriba, al Teatre Condal, Bons i dolents de Joel Joan, una comèdia gamberra i sense filtres sobre la hipocresia moral

Daniel Anglès va encetar l’acte agraint la presència dels mitjans i més en un dia com el d’avui i ha augurat molt d’èxit per aquest espectacle. Nelson Valente director de Bons i dolents va voler agrair a Focus i a tota la companyia la confiança. El director es va referir a l’espectacle dient: “És una comèdia sense filtres. Tots som bons i dolents segons ens convingui, perquè tots tenim alguna cosa de dolents. Ara bé, també hi ha gent que és dolenta de veritat”.

Joel Joan va parlar de l’origen del text: “És un text en què he estat treballant durant dos o tres anys. Va començar com un combat de teatre al Temporada Alta, amb una obra de dos personatges. A poc a poc, però, aquesta idea es va anar ampliant fins a convertir-se en una obra més ambiciosa, més vistosa i amb més personatges”. Va remarcar que és el primer cop que presenta una obra com a autor en solitari: “Signar sol és un repte. Quan escrius t’enfrontes a tu mateix”. També va voler fer èmfasi en la temàtica. “Per naturalesa, no hi ha persones bones i dolentes. Són conceptes humans i, per tant, molt interpretables. La línia entre els bons i els dolents s’ha anat movent al llarg de la història, perquè la moral també canvia amb els anys. (…) I, sobretot, som supervivents. Si per sobreviure has de fer una barbaritat, la fas. El que ens mou moltes vegades és l’instint de supervivència, i després ja ens encarreguem de girar la truita i justificar els nostres actes”.

L’espectacle no deixa de ser un retrat generacional. L’actor i autor va dir “És una comèdia, però és una comèdia que vol mossegar. És irreverent, sense filtres, i, al mateix temps és un retrat generacional. (…) Parlem de la cinquantena, de la crisi dels cinquanta, de començar a veure les orelles al llop i adonar-te que la vida s’acaba. Això et pot portar a la frustració o, al contrari, a decidir que vols viure al màxim el temps que et queda. (…) Hi ha una reflexió sobre què fem amb la vida que tenim i amb les decisions que hem anat prenent”. Referent als personatges, Joel Joan va comentar: “Tots els personatges de Bons i dolents tenen clarobscurs. No hi ha ningú que sigui absolutament bo ni absolutament dolent”. Hi ha una pregunta que sobrevola durant tot l’espectacle: “Qui és la víctima i qui és el botxí? I depèn molt de des d’on t’ho miris”.

L'actor va comentar: “Fem el que podem amb les nostres vides i moltes vegades acabem pensant que fem exactament el que volem. Adaptem allò que podem i després ens diem que ho hem triat”.

El que veurem sobre l’escenari és una metàfora de totes aquestes contradiccions que tenim i que, en Bons i dolents, exploten durant un sopar. Joel Joan ha comentat: “Volíem que el públic es pogués veure retratat. Que hi hagués una certa catarsi de les nostres pròpies contradiccions. (…) La comèdia és un vehicle extraordinari per parlar de temes gruixuts i de les grans veritats. Podem parlar de qui som, de què ens mou i de les coses que ens amaguem fins i tot a nosaltres mateixos”.

L'actor va parlar sobre la relació amb el Nelson Valente: “Amb el Nelson ens vam conèixer fent Vania i des d’aleshores hem construït una parella lingüística i artística molt potent. És una persona que sempre rema a favor i que treballa sense ego. I això, en un procés creatiu, és un privilegi”. També va voler donar les gràcies a Focus per la confiança dipositada en el projecte i per fer-la possible. Quan li van preguntar si hi havia data de finalització de l’espectacle en Joel Joan va dir: “El teatre privat et permet gaudir quan les coses van bé, ja que el teatre es fa pel públic”. D’aquesta manera va deixar entendre que si la rebuda del públic és bona faran una temporada més llarga de la que hi ha prevista inicialment.

Bons i dolents es representarà a partir del dimarts 6 d’octubre, al Teatre Condal

Sinopsi

Tots som bons fins quan ens convé no ser-ho

Dues parelles d'amics queden per sopar. El Ricard, casat amb la Clàudia i pare de tres fills, està en plena crisi dels 50 i va molt revolucionat. Només pensa en sexe, drogues i reggaeton.

El Ricard deu molts diners al Jesús, el seu millor amic, però el Jesús ja fa anys que no té els pebrots de reclamar allò que és seu, cosa que irrita sobiranament a la seva parella Marta.

En canvi, el que vol desesperadament el Jesús és tenir fills, però la Marta ja en té dos d'una relació anterior i no està per orgues. Tot això canviarà per sempre quan el Ricard arribi al sopar amb una notícia bomba:

Tornarà a ser pare, però aquest cop la Clàudia no en serà la mare.