La geopolítica a les benzineres: per què notem aquí tan aviat la tensió a Orient Mitjà

Ara, l’escalada militar entre els Estats Units, Israel i l’Iran torna a posar a prova aquesta interdependència global. El debat públic s’ha centrat en el dret internacional i en les implicacions humanitàries, però hi ha un altre efecte que comença a preocupar especialment: la pujada del preu del gasoil i del petroli.

Per què passa això? I per què ho notem tan ràpid a Espanya?

El petroli com a columna vertebral de l’economia mundial

El petroli és un mercat global. Això significa que qualsevol risc que afecti l’oferta, tal com poden ser els bloquejos d’estrets, els atacs a infraestructures, o bé les sancions o amenaces militars, es tradueix immediatament en un augment del preu del cru.

No podem oblidar que l’Iran és un actor clau en aquest sistema, no tant pel volum absolut que produeix, sinó per la seva posició geoestratègica. El país controla l’entorn de l’Estret d’Ormuz, un pas marítim pel qual circula prop del 20% del petroli mundial. Qualsevol amenaça de tancament o interrupció d’aquest corredor dispara l’alarma als mercats.

Tot i les sancions internacionals, l’Iran continua exportant quantitats significatives de petroli, sobretot cap a la Xina, i, per tant, qualsevol tensió que afecti la seva capacitat d’exportació té un impacte immediat en la percepció de risc.

Els mercats, a més, reaccionen per anticipació. No cal que hi hagi un bloqueig real: n’hi ha prou amb la possibilitat que passi perquè els preus pugin. I en aquest cas, no és només una possibilitat, sinó que s’ha tornat una realitat. En termes econòmics, això s’anomena “prima de risc geopolítica”.

Els mercats incorporen al preu del petroli el risc que el subministrament es pugui interrompre, fins i tot abans que passi realment. De fet, en les primeres hores del conflicte el barril de Brent va arribar a superar els 110–119 dòlars abans de moderar-se parcialment, un moviment típic dels mercats energètics davant d’una crisi internacional.

Els preus pugen com un coet i baixen com una ploma

Tot i que el conflicte es desenvolupa a milers de quilòmetres, els seus efectes sobre els preus dels carburants arriben a Espanya amb una rapidesa sorprenent. Això es deu a tres factors principals: la manera com es fixen els preus, la dependència energètica del país i el funcionament dels mercats internacionals.

En primer lloc, els preus dels carburants no depenen del cost d’extracció local, (Espanya no produeix petroli), sinó de les cotitzacions internacionals del cru i dels productes refinats, que es determinen diàriament en mercats globals. Quan el preu del Brent puja per una tensió geopolítica, aquesta variació es trasllada gairebé de manera immediata al preu de la gasolina i el gasoil.

A més, les empreses distribuïdores ajusten els preus amb molta rapidesa. Com assenyalen diversos experts del sector, un conflicte pot esclatar un divendres i els preus poden haver canviat el dimarts següent.

No és que el combustible que arriba a les benzineres sigui més car de manera instantània, sinó que les companyies actualitzen els preus segons el cost de reposició, és a dir, el que els costarà comprar el proper carregament en un mercat que ja ha reaccionat a la crisi.

Aquesta dinàmica respon també a un fenomen conegut en economia de l’energia: els preus “pugen com un coet i baixen com una ploma”, perquè quan el petroli s’encareix les benzineres ajusten ràpidament els preus, però quan el cru baixa, el descens sol ser més lent.

Finalment, cal recordar que Espanya és un dels països europeus més dependents de les importacions de petroli. Aquesta dependència fa que qualsevol alteració en el preu internacional tingui un impacte directe i difícil d’amortir. A diferència d’altres països amb reserves estratègiques més grans o amb producció pròpia, Espanya té poc marge per esmorteir els xocs externs.

Els efectes van més enllà d'omplir el dipòsit

Per a Espanya, aquesta situació ja és palpable. Els carburants han començat a pujar de manera immediata arran de l’escalada, un reflex de la forta dependència del país de les importacions de petroli i del funcionament d’un mercat que reacciona per anticipació.

En última instància, un petroli més car actua com un impost indirecte sobre famílies i empreses, reduint el poder adquisitiu i encarint la majoria de béns transportats per carretera. Aquest efecte va més enllà del simple cost d’omplir el dipòsit. El combustible és un input transversal de l’economia: afecta el transport de mercaderies, la logística, l’agricultura i bona part de la indústria.

Quan el gasoil puja, el cost de transportar aliments, materials o productes manufacturats també augmenta, i això acaba repercutint en el preu final que paguen els consumidors.

Una incertesa que durarà mesos

Tot dependrà, en última instància, de la durada i la intensitat del conflicte. Si la tensió es redueix ràpidament, els preus del petroli podrien estabilitzar-se en els pròxims mesos. En canvi, si les tensions al Golf Pèrsic es prolonguen o afecten de manera més directa el trànsit pel Estret d’Ormuz, els mercats podrien tornar a impulsar el barril per sobre dels 100 dòlars.

En escenaris més extrems, una interrupció prolongada d’aquest corredor energètic podria desencadenar un nou xoc petrolier amb efectes inflacionaris a escala global.

Albert Miró, Profesor colaborador, UOC - Universitat Oberta de Catalunya y Carles Méndez Ortega, Profesor de Economía, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.