Joves migrats: de la falta de papers als problemes de salut mental

Estudis recents mostren la necessitat de documentar i avaluar més la salut mental dels joves migrats sols (JMS). En aquesta línia es va dur endavant , que analitza la salut i el benestar de 57 joves, combinant qüestionaris quantitatius amb entrevistes qualitatives a informants clau, com educadors/es i professionals d’acollida.

La principal conclusió: més de la meitat dels joves enquestats declara tristesa o desesperança sostinguda durant més de dues setmanes seguides. I més del 20 % està al límit de patir un problema de salut mental.

Encara que la mostra d'aquest nou estudi a Catalunya és modesta, hi ha recerques que confirmen la salut mental fràgil d'aquest grup de joves, que pateixen dol migratori, desconfiança cap al sistema i barreres idiomàtiques i administratives.

Altres assenyalen manca de recursos i circuits lents per a l’atenció psicològica.

Un repàs a les dades

L’arribada de JMS a Catalunya ha viscut oscil·lacions entre el 2019 i el 2025. Són, majoritàriament, adolescents que en pocs mesos esdevenen majors d’edat i passen a afrontar la vida sense referents familiars ni xarxes pròpies.

El 69 % provenen del Marroc —seguits de Senegal, Algèria i Sierra Leone— i tres de cada quatre van migrar per motius econòmics.

El 68 % no treballa i qui treballa ho fa en feines poc qualificades i precàries.

Respecte a l'habitatge, hi ha estudis que aprofundeixen més en aquest tema en concret, però el nostre ha detectat que el 68,4 % d'enquestats viu en pisos per a joves migrats sols o inclosos en programes d’inclusió; el 17 % de lloguer i un 14 % es troba en situació de carrer, amb elevada mobilitat residencial.

Salut física percebuda com bona, però benestar emocional fràgil

La majoria dels enquestats qualifica la seva salut física de bona o molt bona. En canvi, amb el benestar emocional no passa el mateix: el 57,9 % declara tristesa o desesperança sostinguda durant més de dues setmanes seguides. A més, el 43,4 % dels enquestats mostra senyals d’estar en risc de patir un problema de salut mental.

Els resultats van més enllà, ja que mostren dificultats en la conducta en un 26,8 % dels casos i hiperactivitat en un 16,1 %, ambdues situacions també indicadores de patir risc emocional.

En general, la recerca reflecteix mancances d’optimisme, energia i connexió social. De fet, el 61,4 % afirma haver-se sentit discriminat l’últim any —per origen ètnic, aspecte físic o edat—, sovint en entorns quotidians, com supermercats. Sobretot, diuen, han rebut insults i burles.

Aquests resultats no són aïllats, ja que altres recerques o organitzacions de professionals mostren coincidències amb les conclusions a les quals s'ha arribat.

Altres indicadors de salut: menjar, descans i consum

La recerca mostra també la feblesa d'altres indicadors de salut. L'alimentació del grup enquestat és pobra en llegums i peix. Un 26,3 % admet haver passat gana la darrera setmana, cosa que mostra inseguretat alimentària i manca de xarxes de suport.

Malgrat una activitat física elevada (un 40,3 % la defineix com “extenuant” i un 36,8 %, com a “moderada”), aquesta pràctica podria no compensar dèficits nutricionals.

Els indicadors de consum d’alcohol i d’altres drogues és baix (el 14 % ha consumit cànnabis alguna vegada i el 5,2 % ha fet binge drinking).

Respecte a la salut sexual, del 56,9 % que assegura haver mantingut relacions sexuals; només el 18,9 % diu usar preservatiu sempre, un patró que augmenta el risc de patir infeccions de transmissió sexual (ITS) i embarassos no desitjats. A més, un 24 % refereix haver patit maltractament sexual alguna vegada (coacció o actes no consentits), dada que obliga a reforçar la prevenció i l’atenció especialitzada.

Ajudar i ganes d'estudiar: factors protectors

Tanmateix, l'estudi també ha captat que hi ha una disposició a ajudar als altres i a ser agradable, cosa que indica una conducta prosocial, un factor protector front als problemes de salut mental.

Les dades també mostren ganes d’estudiar i de fer activitat física, dos factors essencials a tenir en compte per a dissenyar trajectòries d'emancipació que siguin reals.

10 mesures concretes:

A partir dels resultats esmentats i dels plans públics vigents, s'han proposat a l'estudi 10 mesures que haurien d'acompanyar aquests joves migrats sols per protegir i millorar la seva salut mental, derivada de la situació vital que pateixen:

• Cribratges breus de salut mental a entitats d’acollida.

• Unitats mòbils setmanals dins de pisos i centres, de manera que es redueixi l’estigma i les barreres d’accés.

• Prescripció social (activitats d'esport, art, voluntariat) des dels CAP i entitats, amb seguiment i avaluació.

• Prevenció d’addiccions: programes de reducció de riscos (tabac/cànnabis) vinculats a actius en salut i oci saludable.

• Mediació intercultural, acollida lingüística i prevenció de la segregació.

• Salut sexual i reproductiva: circuits d’accés universal, distribució de preservatius i educació afectiva-sexual adaptada; detecció i atenció de violències sexuals amb suport jurídic i psicològic.

• Habitatge: ampliar pisos assistits i quotes en parc social i assequible, i prevenir el sensellarisme amb borses de lloguer amb garanties públiques.

• Seguretat alimentària: targetes moneder, cuines comunitàries i alfabetització nutricional culturalment adaptada.

• Feina digna com a política de salut: itineraris formatius amb certificació, permisos més àgils i inserció en sectors amb vacants, amb garanties de drets laborals.

• Governança interdepartamental: integrar aquestes mesures a PNJCat 2030, PINSAP, PAAS i Plans de VIH/ITS, amb indicadors i pressupost.

La clau és apropar la salut a on són els joves, agilitzar papers i feina, i garantir menjar i sostre. Això és política social, sí, però també és salut pública.

Montserrat Vall Mayans, PDI Emèrita, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i Carme Roure i Pujol, Professora docent i investigadora (PDI). Departament de Ciències Socials i Salut Comunitària. Membre del grup de recerca Salut Mental i Innovació Social (SaMIS)., Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’ original.